Del misteriós personatge de la casa de l'heura, primer li va arribar una ombra i un gest en el silenci de la nit, des de darrera una finestra tancada.
Més endevant, el va conèixer, va anar a passeig amb ell per la plana verda una tarda de sol, aleshores no el va entendre, gairebé li va fer por, influïda per un vel de prejudicis.
Una nit, a la Serra, va compendre la seva realitat, amb el pas del temps ell va anar oblidant la seva torbació, els cantells més durs del seu dolor es van assuavir lentament, i restà més lúcid, acceptant sense somnis l'absència i l'enyor de la seva Laura.
