30 de gener del 2011

PASSEJADA PER COLLSEROLA

Des de la Trinitat Nova vam agafar el camí per pujar a la Torre Baró. Al sud, es podia veure Sta. Coloma, Badalona, St. Adrià amb les velles torres de la Fecsa, el recorregut del riu Besós fins la seva desembocadura al mar, semblava de plata amb el resplendor del sol.
Anàvem caminant per la serralada amb els seus corresponents desnivells. Al nord veiem l'Observatori Fabra, la Torre de les Aigües, el Tibidabo, la Torre Foster i més lluny St. Pere Martir.
A l'oest , el mar que es perdia per l'horitzó, tots el gratacels del Poble Nou, la Torre Agbar, les Torres Bessones i com no la Sagrada Família amb les seves grues, més lluny l'Hotel W i la muntanya de Montjuïc.
A l'est, la gran comarca del Vallès, a on es podien contemplar les importants ciutats de Cerdanyola, Sabadell, Terrassa, St. Cugat... Al fons, les conegudes muntanyes de la Mola, Montcau i Montserrat.
Vam gaudir molt passejant pel Parc de Collserola, verd, net i ple de ciclistes i caminadors per la Carretera de les Aigües.

14 de desembre del 2010

QUADERN D'ARAM


Quina aventura! A la búsqueda del vaixell Dimitrios. Aram i el seu amic Iorgos se submergeixen en la profunda blavor del golf de Sirte, a les ribes de Tunísia. Tenen l'aspecte de petits monstres de mar, els volta el silenci, peixos acolorits es mouen i damunt seu brilla com un mirall la superficie del mar. És la darrera immersió en aquesta zona. Si no descobreixen les restes del vaixell, ho provaran en un altre indret.

20 de novembre del 2010

NO EM DIC LAURA


Del misteriós personatge de la casa de l'heura, primer li va arribar una ombra i un gest en el silenci de la nit, des de darrera una finestra tancada.

Més endevant, el va conèixer, va anar a passeig amb ell per la plana verda una tarda de sol, aleshores no el va entendre, gairebé li va fer por, influïda per un vel de prejudicis.

Una nit, a la Serra, va compendre la seva realitat, amb el pas del temps ell va anar oblidant la seva torbació, els cantells més durs del seu dolor es van assuavir lentament, i restà més lúcid, acceptant sense somnis l'absència i l'enyor de la seva Laura.